Les polaroids de Tarkovski (o com veure les coses per última vegada)

Les polaroids de Tarkovski (o com veure les coses per última vegada)

- 16 January 2019

Andréi Tarkovski, un dels directors de cine més influents del segle XX, podria haver estat també influencer si hagués viscut prou per obrir-se un compte a Instagram. I és que quan no dirigia pel·lícules, el cineasta rus dedicava bona part del seu temps a la seva altra gran passió: la fotografia.

Tarkovksi era un virtuós del cel·luloide que escrivia poesia en imatges. Equipat amb les seves Polaroid, el director va realitzar entre 1979 i 1984, durant el rodatge del seu film Nostàlgia a Rússia i Itàlia, més de 200 instantànies. Anys més tard, el fotògraf Giovanni Chiaramonte es va encarregar de recopilar-les en el llibre “Instant Light”, i el resultat és una autèntica meravella: Paisatges onírics i nebulosos, espais i racons privats de la seva casa o el seu jardí; imatges de la seva dona, el seu fill o el seu gos. Les polaroid de Tarkovski són ràfegues de llum tènue i colors saturats que confereixen al temps i a l’espai un caire misteriós i magnètic. Compte Tonino Guerra, guionista i amic del cineasta, que Tarkovski sovint reflexionava sobre la forma en què vola el temps, i que amb les seves fotografies el que pretenia era detenir-lo, convertir el fet transitori en permanent. Era la seva forma d’enfrontar-se a la malenconia que li generava veure les coses per última vegada. Fotografiar era per a ell com “esculpir en el temps”, una idea recurrent que impregna tota la seva obra i que més tard serviria de títol per al seu llibre pòstum.

No són fotografies tècnicament perfectes (ni falta que fa) i tot i això evoquen a la perfecció l’univers místic i singular del cineasta rus. I sí, ho diem sense embuts: Andrei Tarkovski, l’escultor del temps, hauria tingut un dels comptes d’Instagram més bonics del món.