L’art com a teràpia

L’art com a teràpia

Ho sentim, aquesta entrada està disponible només en Espanyol Europeu. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Es diu que la gent més creativa pot ser també més propensa a patir trastorns mentals. Segurament per la seva capacitat d’abstracció i de pensar diferent. Tot i que encara no s’ha provat que es tracti d’un factor determinant. Del que sí que s’ha parlat és de la fórmula a la inversa. I és que sembla que les persones amb problemes psicològics milloren gràcies a la creativitat

L’art pot funcionar com la millor teràpia. Pot aportar seguretat, reconeixement, compromís. Però potser la causa més important té més a veure amb com et fa sentir. Emocions, sentiments i sensacions queden plasmades en qualsevol peça artística. L’art et remou per dins. T’exprimeix, et sacseja. I et cura.

Tot i això, l’art-teràpia és una disciplina encara molt jove a Espanya, que veu de teories anglosaxones i estatunidenques que hi reflexionen des de fa més de 70 anys. Eva Marxen, art-terapeuta i autora del llibre «Diálogos entre Arte y Terapia», assegura que aquesta disciplina està especialment indicada per tractar alteracions com l’autisme, l’Alzheimer, l’anorèxia o el síndrome de Down. També funciona, diu, com a canalització terapèutica en adolescents conflictius. I fins i tot amb persones immigrants que desconeguin l’idioma i es trobin en risc d’exclusió social. Tot i que assegura també que el procés és lent per culpa de la por dels pacients a possibles judicis externs.

Foto de Portada de Julia Mariscal.