Juanjo Sáez: «L’artista ha oblidat la veritable funció social de l’art, comunicar»

TheCreative.Net - Juanjo Saez

Juanjo Sáez: «L’artista ha oblidat la veritable funció social de l’art, comunicar»

L’il·lustrador reivindica fomentar la creativitat i l’interés per l’art des de l’educació perquè considera que és el motor d’un país.

TheCreative.Net - Juanjo-Saez

Tímid, menut, innocent, indignat a estones, breu en paraules i colossal en el seu món interior, és la millor manera per definir-lo. Juanjo Sáez (Barcelona, 1971) és un il·lustrador conegut per uns personatges sense rostre, però enormement expressius. Els seus còmics juguen amb el color, la distribució, les bafarades i la resta d’elements gràfics que recolzen el text i desafien el concepte establert del que és còmic. Entre les seves obres, va publicar Art. Converses imaginàries amb la meva mare per rendir un bonic homenatge a la seva progenitora i, també, mantenir un diàleg amb el públic sobre aquesta disciplina que sembla abandonada en el sistema educatiu, segons l’artista.

És interessant com intentes explicar l’art a la mare a través d’una conversa imaginària. El concepte d’art és generacional? Com entendran els nostres fills, les generacions que vénen per sota, l’art?
Hi ha hagut una desinformació, a partir d’un període històric que és la dictadura, que va deixar sense referents culturals i artístics tota una generació, ha fet que l’art no interessi al gran públic i també és culpa de l’artista. L’artista s’ha oblidat de la veritable funció de l’art, que és comunicar, ser una font de coneixement, d’introspecció, i de visionar cap a on anem. L’art ha passat a ser una font de palles mentals, de deliberació i de neurosi de l’artista. En alguns casos, un mode de vida, subvencionat (perquè si no el subvenciona algú, l’art desapareix). Però sí, crec que ha arribat a un punt que no té cap tipus d’interès de comunicar res a la gent. Sembla com si als artistes no els interessa el públic, i el públic no s’interessa per l’art. I hem arribat a un punt de l’absurd i els qui haurien de fer el pas són els artistes.

“Les noves opcions que se’ns presenten són estimulants per imaginar i crear.”

Tecnologia i art poden anar de la mà?
L’important són les idees i el contingut que vols desenvolupar. El format o les noves tècniques ens fascinen molt, els iPad, els colors, el moviment… les noves opcions que se’ns presenten són estimulants per imaginar i crear. Però al final de tot això hi ha una essència, hi ha un concepte que està igual de present en el paper, en l’iPad, en la sorra o quan ho expliques a l’orella a un amic. No hem de deixar-nos portar tant pel canvi de suport en l’art o altres disciplines. Chillida, per exemple, s’inventava una escultura, anava a uns forns i li fonien el ferro sota les seves ordres. I la impressora 3D farà alguna cosa semblat. La idea és de l’artista, el format és el de menys. La revolució tecnològica ens porta formes de treball que abans eren impensables i això és bo.

Estem educats per a l’art?
Ni molt menys. Quan jo vaig arribar a la Massana per fi vaig veure que ja no era l’únic a qui li agradava dibuixar i crear. En el batxillerat, a l’escola, et senties una mica en un món aliè. No estem educats per a l’art, no. No hi ha ni una assignatura de creativitat. Feies plàstica o tecnologia… on feies manualitats. Ningú t’ensenyava a crear. Sembla que no interessa i és el motor de tot un país. Qualsevol professió, comença des de la imaginació. Els països que no ho han potenciat són els que després són països cutres, parlant clar (rialles). Hi ha països per necessitat, perquè no se’ls ha permès desenvolupar-se i, després, països com el nostre, que han descurat aquesta disciplina en el sistema educatiu. L’única cosa que els acaba interessant és braços, gent que curri i que no creï ni tingui pensament propi. Això, a on du és a un país pobre i cutre. Si no es treballa la cultura, de què viurem?

“El còmic s’està convertint en un llenguatge que està deixant de ser un art menor.” 

Els nostres pares feien guardiola per poder pagar-se el còmic; els nostres fills ho poden aconseguir tot gratis per internet. Ha perdut valor?
Relacionar el valor de la cultura amb el preu és un xic perillós. El sistema funciona si es venen còpies de les coses, si es tenen objectes. A canvi d’això, dónes diners i després de passar per no sé quantes mans, arriben a l’artista. Tot ho has de comprar, es va arribar a aquest invent de vendre còpies. Als polítics per fer una funció social, l’estat els paga i els metges de la medicina pública, també. També hi hauria d’haver uns diners destinats a la creació i no haver de dependre de les vendes de còpies de les creacions. Amb la música l’exemple és molt clar. Potser l’art no hauria d’anar amb diners. Tampoc és la meva tasca saber com fer-ho. És com quan diuen que els joves es manifesten i no donen respostes. Igual que vaig al metge perquè alguna cosa em fa mal, el metge és qui em dóna el diagnòstic, no jo. Doncs com els assumptes socials, des de la política haurien de saber quina resposta donar a l’art.

El futur dels còmics com a novel·la gràfica, cap a on creu que miren els autors, els clàssics de la premsa americana que són l’inici de la seva història, experimentar de manera lliure, altres mitjans com la fotografia, cinema, etc.?
El referent del còmic abans era més el cinema, però en aquesta última dècada el mirall ha estat la literatura, una forma d’expressió més madura i adulta. Els dibuixants actuals de còmic es comparen amb escriptors pel discurs narratiu. Abans es tractava el còmic com un cinema per a pobres, una pel·liculeta en imatges, estàtica… i ara és postliteratura que utilitza la imatge, però cada vegada el discurs és més literari. A mi m’agrada fer servir la imatge per crear un ritme de narració. Com quan en un text fas servir pauses, punts i a part, paràgrafs… I quan treballes el grafisme uses altres formes per donar ritme de narració amb recursos gràfics. El còmic s’està convertint en un llenguatge que està deixant de ser un art menor. S’equipara a les altres formes d’expressió artístiques que tenia com a referents.

“Relacionar el valor de la cultura amb el preu és un xic perillós”

Vía FFBCN.