Genís Roca: «No visc amb angoixa la necessitat de canvi»

Mariadiamantes

Genís Roca: «No visc amb angoixa la necessitat de canvi»

El consultor aposta per adaptar-se professionalment als nous temps

Genís Roca, soci president de la consultora RocaSalvatella, passa per ser uns dels millors analistes dels nous canvis socials i professionals que s’estan produint en l’ecosistema de la xarxa. Acumula més d’un quart de segle d’experiència a crear projectes d’internet, dirigir empreses i explorar el potencial de les xarxes. Arqueòleg i historiador de formació, és a més MBA per ESADE, i desenvolupa activitats docents en diferents universitats i escoles de negoci.

Genís Roca by Alberto GamazoFoto de Alberto Gamazo

Anem cap a una nova concepció de la intimitat?

Sí. Abans decidíem què era públic i ara intentem decidir que algunes coses siguin privades. Per tant, es tracta d’un canvi important de paradigma. També és cert, però, que ara estem enmig del canvi. Han esclatat les xarxes socials i la ciutadania està immersa en un procés d’experimentació. No obstant, els usuaris funcionen molt ràpid i ja estan detectant una sèrie de riscos i d’imprudències en espais públics com internet. Per tant, s’han deixat de produir certes declaracions o certes publicacions de continguts perquè la gent s’autoregula. Els més joves, per exemple, comencen a gestionar, sense esquizofrènia, diferents identitats a la xarxa. Per una part tenen un perfil amb nom i cognoms per relacionar-se amb la família i els professors, i per una altra tenen un perfil amb àlies per divertir-se amb els amics i d’alguna manera protegir-se. Però, en qualsevol cas, tenim menys intimitat segur.

Hi ha una ficcionalització del jo a la xarxa?

La ficcionalització ha existit tota la vida. Jo em vesteixo diferent els dies laborables que els caps de setmana i actuo diferent en un sopar de família que en una trobada d’antics companys de la facultat. És a dir, ens adaptem a l’entorn on estem i a internet també ho fem. No es tracta de ficcionalitzar sinó d’adaptar-nos als codis socials de cada moment amb normalitat. Per exemple, quan anem a comissaria per renovar el carnet d’identitat, tots fem veure que som bones persones [Riu].

La marca Barcelona té possibilitats de créixer més?

M’agradaria pensar que va a més. Cada cop més anem cap a un model social de ciutats més que de països o regions. Barcelona té ingredients per liderar aquest canvi. És una ciutat molt amable, amb unes dimensions raonables i uns elements de qualitat de vida molt atractius. A més ha sabut posicionar-se al voltant d’uns valors i uns atributs de marca que la fan molt interessant. Ara estem vivint el debat de si és una ciutat massa turística, però penso que és el preu que es paga per ser una ciutat atractiva que tothom vol visitar. Penso que Barcelona millorarà la imatge de marca perquè la gent es fixa cada cop més en les ciutats.

Hem de ser experts en una matèria o multidisciplinars?

És compatible. Em sento profundament generalista encara que em considerin especialista. Quan em diuen que sóc especialista d’internet, penso “però si internet ho és tot”. És cert que anem cap a un món d’equips i, en aquest entorn, ens complementem amb altres persones. D’aquesta manera ens complementem amb gent que té habilitats que no tenim o els n’aportem d’altres que ells no tenen. Al final, més que especialistes anem cap a relacions professionals de complement. És molt difícil que una persona sola pugui avançar sense complementar-se amb altres. També és cert que els complements necessaris varien segons les circumstàncies, així que els equips són menys estables i moltes vegades funcionen per projectes determinats. Per altra banda, saber que les coses són més imprevisibles i més obertes a mi em genera més expectatives. Es diu que ara has d’estar preparat per canviar d’ofici vàries vegades a la vida. No visc com un problema o una angoixa la necessitat de canvi i d’adaptació.

 «Estem vivint el debat de si barcelona és massa turística, però penso que és el preu que es paga per ser una ciutat atractiva que tothom vol visitar» 

Les noves eines digitals haurien de fomentar el teletreball?

El teletreball té un punt de mite. Passa com amb les relacions personals. Hi ha vegades que pel tipus de feina que hem de fer no tenim més opció, ja que les persones que treballen en un mateix projecte estan distribuïdes per tot el planeta i no ens queda més remei que utilitzar la telemàtica per a coordinar-nos i treballar junts. Però penso que, si aquestes persones tinguessin l’oportunitat d’estar juntes, interactuant, compartint mirades i reflexions improvisades, ho agrairien. La telemàtica no és sempre una preferència, sinó que moltes vegades respon a l’única opció possible. Però benvinguda sigui perquè ens permet fer coses que fins ara eren inviables. Per altra part, no entenc la relació causa efecte entre presencialisme a la feina i manca de productivitat. També es pot estar teletreballant i perdre el temps o jugar al Tetris.

«Venim d’uns models socials i de relació determinats i anem cap a uns de nous»

Vía #FFBCN.
Foto de portada de Mariadiamantes.