Viure en un contenidor

TheCreativeNet - La Ciutat-Contenidor de Trinity Buoy Wharf, Londres.

Viure en un contenidor

Ho sentim, aquesta entrada està disponible només en Español De España. El contingut es mostra en l’idioma alternatiu. Fes click a l’enllaç per canviar l’idioma actiu.

Els contenidors se solen associar a la part més trista de la pobresa. Al residu i a la deixalla. A rebuscar en un contenidor per trobar el que la societat ja no vol, però que nosaltres necessitem.

Amb tot, en arquitectura, la paraula contenidor es fa servir d’una altra manera més neutra. Significa l’objecte que conté. I, encara més, significa la peça d’arquitectura que pot contenir qualsevol cosa. Un contenidor arquitectònic és un artefacte amb una forma que pot allotjar qualsevol programa: un museu, una vivenda o fins i tot una església.

 «Sabeu que els contenidors marítims ja porten més d’una dècada que es fan servir en la construcció?»

Però, i si fem servir un contenidor de veritat per fer veritable arquitectura?

Sabeu que els contenidors marítims ja porten més d’una dècada que es fan servir en la construcció? No, no ens referim a casetes d’obra o a instal·lacions temporals, sinó a edificis autèntics. A bars, botigues i fins i tot vivendes.

I té sentit, perquè el contenidor marítim és autotransportable, modular, agregable i apilable, i té una mida que permet gairebé combinacions infinites per adequar-se a un nou ús. I el que és millor, com que no necessita estructura, només uns fonaments petits,l’ús redueix el cost de construcció de manera dramàtica. Una vivenda de 100m2 construïda per mètodes tradicionals té un pressupost d’uns 100.000 euros. La mateixa vivenda realitzada amb contenidors marítims reciclats no arribaria als 40.000 euros.

I si creieu que una peça d’acer reutilitzada no és acollidora, us convidem que visiteu els projectes de CG Architectes, de Sculp(It) o de James and Mau.

I si encara així no esteu convençuts, penseu que l’arquitectura reciclada i modular no només abarateix el cost i accelera els temps de construcció, és que a més és una de les sortides més sensates que encara tenen les ciutats. Sabeu que les antigues vivendes de pescadors del port de Barcelona es van construir segons els materials i tècniques navals? Per què no reciclar-ho tot? Per què no reciclar la intel·ligència del passat i projectar-la cap al futur de la ciutat, i sobretot, de l’arquitectura?

«El contenidor al final, és només espai. i quan la societat ja no vol aquest espai és quan nosaltres el fem servir, el canviem, el reformem, el condicionem i el fem més feliç i el fem millor»

Mireu-ho d’aquesta manera: el contenidor marítim és arquitectura. Perquè és, efectivament, l’epítet del contenidor arquitectònic. Perquè serveix per a tot allò imaginable. Perquè la forma que té no condiciona res.

Però per sobre de tot perquè, després de mil milles de viatge i mil trajectes plens fins al capdamunt d’objectes, de peces, de maquinària, de matèries primes o d’aneu a saber què, el contenidor al final, és només espai. I quan la societat ja no vol aquest espai és quan nosaltres el fem servir, el canviem, el reformem, el condicionem i el fem més feliç i el fem millor.

Perquè aquest espai el necessitem.

I el necessitem per viure.

«Una vivenda de 100m2 construïda per mètodes tradicionals té un pressupost d’uns 100.000 euros. La mateixa vivenda realitzada amb contenidors marítims reciclats no arribaria als 40.000 euros»

Vía #FFBCN.
Foto de portada de la ciutat contenidor de Trinity Buoy Wharf, Londres.