Ramón Benedito: «L’artista ha de tenir curiositat i entendre el seu moment»

TheCreative.Net - Ramón Benedito by Albert Gamazo

Ramón Benedito: «L’artista ha de tenir curiositat i entendre el seu moment»

Ho sentim, aquesta entrada està disponible només en Español De España. El contingut es mostra en l’idioma alternatiu. Fes click a l’enllaç per canviar l’idioma actiu.

Per adaptar-nos a un món en contínua caducitat, el dissenyador creu que cal ser un bon espectador de la societat per saber construir el futur.

Ramon Benedito, destacat dissenyador industrial, es va formar a la mateixa escola que ara dirigeix: la prestigiosa escola de disseny ELISAVA. Acumula premis i una experiència sòlida amb projectes en empreses com Balay, Carlsberg, Renfe o Repsol. Creu que en un món caracteritzat per una obsolescència programada, necessitem referències que ens orientin i és gràcies a una interpretació creativa que podrem trobar les respostes adients.

Les pràctiques permeten apropar els alumnes al món laboral i les empreses conèixer el talent de les noves generacions. Com garantir l’èxit d’aquesta transmissió?

La universitat et pot donar un 50% del que necessites per desenvolupar una tasca professional competent. I anar al món empresarial compensarà aquesta mancança que tens fins arribar al 100% per aconseguir la màxima eficiència. Però hi ha diverses maneres, no només unes pràctiques. Pots organitzar tallers, workshops… on els alumnes puguin treballar iniciatives que promouen els propis empresaris amb propòsits de futur. Les empreses necessiten a vegades una resposta fresca, avançada, que generi nous escenaris. I els alumnes descobreixen com poden ser útils per a la societat, per a l’empresa i com generar escenaris singulars i amb un to de distinció i no ser l’herència d’una situació anterior. Un manera de construir el futur. Hi ha una altra possibilitat és on l’estudiant té algun projecte, idea que l’il·lusioni i que li agradaria treballar perquè creu en allò. Un repte que es veu capaç d’assolir. Aleshores cal buscar empreses on aquest alumne, amb aquesta intenció, pugui col·laborar paral·lelament per assolir aquest resultat que difícilment ell sol podria trobar i amb l’ajuda d’una empresa sí. I l’empresa descobriria talents joves amb moltes coses a dir. I perquè una trobada, és una oportunitat. Conèixer-se empresa i estudiant, sempre és bo, perquè tens l’oportunitat de demostrar la teva vàlua.

La creativitat acaba esdevenint en còpies reinventades? L’estil propi com es desenvolupa?

Prendré una cadira d’exemple: si fas una cadira ara, estàs reinventant? Potser quan es va crear la primera cadira no hi havia el coneixement que hi ha ara d’altres materials, nous processos de fabricació al teu abast d’una societat més avançada, adequar la forma als nous materials i et donen noves maneres d’expressar. No reinventes, realment en crees una de nova, perquè una cadira pot no tenir res a veure amb una altra. Més que reinventar, parlaria d’una evolució.

«Hi ha coses que canvien i entren en la difusió de la novetat perquè volem tenir notícies per comunicar, però l’essencial roman»

 Transformar allò existent, és original?

Hi ha coses que canvien i entren en la difusió de la novetat perquè volem tenir notícies per comunicar, però l’essencial roman. Poden aparèixer noves situacions que sempre han existit però mai s’han solucionat. Fa trenta anys no existia la bicicleta de muntanya. La muntanya sempre hi ha estat, i les bicicletes ja existien des de fa temps. Però des que s’ha fabricat un quadre més baix, unes rodes més ajustades al terreny, una suspensió adient pels desnivells de la muntanya… s’han trobat aquests dos elements i ara es venen milions d’aquestes bicicletes. La dinàmica de la vida genera situacions que necessiten altres respostes i la gent amb capacitat de generar nous escenaris ha de saber reinterpretar, repensar o inventar.

L’artista pot crear en un procés lent, amb un ritme canviant, frenètic, on ens veiem evocats?

La pregunta no té una sola resposta. No és el mateix dissenyar un cartell per a un concert del mes vinent que té una determinada identitat, que el projecte d’un edifici que ha de durar molts anys. Tot aquest flux de tendències, situacions, d’estrès, produeix unes situacions que has de tenir clar com s’insereixen sobre el que tu estàs fent en funció del que estàs fent. Fer mobiliari urbà per l’escena urbana, que sortirà al mercat els pròxims quatre anys i, probablement, si ho hem fet bé s’hauria de quedar fins i tot pels propers 25 anys.

Tot i aquest ritme, hi ha alguna cosa que pugui durar 25 anys?

Hi ha solucions destil·lades pel temps que són immutables. Em prenc una dutxa diària en un context de qualitat. Què ha millorat a la meva dutxa respecte a la dels meus avis? Més transparència visual, incorporar cromoteràpia, que puguis tenir termòstat i una precisió de temperatura que pot ser un entorn més agradable… Però la funció dutxa no varia. Però sí, que ens podem trobar en la situació, després d’una tasca de recerca i que se t’avanci un altre. Hi ha laboratoris que investiguen sobre nous fàrmacs, i una vegada els llencen al mercat, ja s’ha avançat algú. Això és propi d’una societat dinàmica, que investiga, que avança, i aleshores es converteix en positiu.

«El dissenyador sempre treballa a tres o quatre anys vista del que després es farà per trobar novetat»

L’artista, ha de ser més creador que espectador?

Evidentment. Però s’ha de tenir en compte el context on et bellugues, la societat on ets, amb les situacions que s’hi generen, per així proposar quelcom que no s’hagi proposat abans i responguin a les teves senyes d’identitat i configurar, i per això és important ser espectador. No pots ignorar el que t’envolta, sinó el que creïs pot haver arribat algú molt abans que tu. Ser espectador desperta la sensibilitat, ajuda a entendre uns fets que defineixen situacions, i una vegada ho has madurat, sabràs crear i molt. Sempre has de tenir curiositat, no sé si més com a espectador o com a creador, però convé conèixer els fets que succeeixen al món i així entendre el teu moment.

Quina hauria de ser la metodologia acadèmica per avançar-se a les necessitats de la societat?

Des d’ELISAVA tenim un projecte docent orientat al descobriment de noves utilitats i donar forma a coses que resolguin una necessitat real sense estranyar les costums de l’usuari. Tenim una tasca on especialistes amb projectes docents amb programes on la creativitat i la transversalitat de les assignatures, la diversitat dels temes a tractar, formen tota una figura geomètrica de moltes cares, gràcies a això s’obté la possibilitat de visionar el futur abans que passi. El dissenyador sempre treballa a tres o quatre anys vista del que després es farà per trobar novetats. Forma part de la raó de ser d’una disciplina com el disseny. I la seva visió de futur es fabricarà com si es construís un edifici, que és la formació de l’alumne, que permetrà una determinada forma de mirar el món, una altra mirada, una identitat pròpia.

«Les empreses necessiten a vegades una resposta fresca, avançada, que generi nous escenaris. I els alumnes descobreixen com poden ser útils per a la societat, per a l’empresa i com generar escenaris»

Vía FFBCN.
Foto de portada de l’Alberto Gamuzo.