L’art com a teràpia

julia mariscal

L’art com a teràpia

Ho sentim, aquesta entrada està disponible només en Español De España. El contingut es mostra en l’idioma alternatiu. Fes click a l’enllaç per canviar l’idioma actiu.

Es diu que la gent més creativa pot ser també més propensa a patir trastorns mentals. Segurament per la seva capacitat d’abstracció i de pensar diferent. Tot i que encara no s’ha provat que es tracti d’un factor determinant. Del que sí que s’ha parlat és de la fórmula a la inversa. I és que sembla que les persones amb problemes psicològics milloren gràcies a la creativitat

L’art pot funcionar com la millor teràpia. Pot aportar seguretat, reconeixement, compromís. Però potser la causa més important té més a veure amb com et fa sentir. Emocions, sentiments i sensacions queden plasmades en qualsevol peça artística. L’art et remou per dins. T’exprimeix, et sacseja. I et cura.

Tot i això, l’art-teràpia és una disciplina encara molt jove a Espanya, que veu de teories anglosaxones i estatunidenques que hi reflexionen des de fa més de 70 anys. Eva Marxen, art-terapeuta i autora del llibre «Diálogos entre Arte y Terapia», assegura que aquesta disciplina està especialment indicada per tractar alteracions com l’autisme, l’Alzheimer, l’anorèxia o el síndrome de Down. També funciona, diu, com a canalització terapèutica en adolescents conflictius. I fins i tot amb persones immigrants que desconeguin l’idioma i es trobin en risc d’exclusió social. Tot i que assegura també que el procés és lent per culpa de la por dels pacients a possibles judicis externs.

Foto de Portada de Julia Mariscal.